INDRETS
La Pobla de Cérvoles
Indrets de la Pobla de Cérvoles
Les Alberedes: Són al barranc del mateix nom que neix al Senil. transita entre el de la fumada, el de l’escaleta i el de Sant Joan fins al forcat. També hem donat entrada a les Aureres i les Oredes, variants fonètiques.
El camí de l’argila: és el que duu al cementiri i que continua cap a aquesta partida.
La Cova d’en Llorenç: és la Cova al nord de l’escala, a la part alta del barranc de Sant Joan. És una balma de dimensions mitjanes.
La Cova d’en Palau: Situada a la riba dreta del barranc de les Alberedes.
La collada de la cova dels fesols: situada cap al Forcat i les coves Negres, a prop del Toll dels Pops i al final del barranc de les Alberedes.
El camí de les Creus: És el mateix que el del Vilosell. Conten que, a poc de cinc-cents metres en sortir de la vila en direcció nord-est, hi havia tres creus de terme. Es volen referir als dos monòlits que resten en peu i tenen en la part superior, una capelleta. En la més pròxima al Poble, hi ha gravat l’any 1764.
El cingle de les Deu: és al barranc de les Alberedes i per la rodalia dels Vilars. Segons com queda ombrejat i quan fa sol, marca les deu del matí.
La font de la Mata: la partida que ocupa el barranc del mateix nom, és entre el pla del Mas i el barranc de la Fumada.
La font ara mig perduda, diuen que sortia d’un marge. El 18 de Maig de 1711, Josep Preixens de 15 anys, perdia la vida en aquesta partida, mentre s’aixoplugava de l’aigua sota una roca que li va caure a sobre i el va matar.
La Fumada: partida al sector nord-est de la Pobla. Fou una granja de Poblet, s’en conserva l’edifici, en mal estat. En una part de la planta Baixa, es conserven unes arcades gòtiques.
La Granja: situada al sud-est, prop del Poble, parteix amb els plans del Castell per ponent. el nom li va deixar la granja que el monestir de Poblet va tenir en aquest indret. “La Granja de Servols” La Peçola: indret tocant les parets de la vila, al final del carrer Vilanova, quan deixa de ser carrer i passa a ser camí.
La cova de la Pesta: entre el Mas d’en borc i els Llinars. Tancada amb una pared de pedra; pel seu davant passa el camí de les Tretes. Cap el 1652, vivia gent amb la pesta, de la Pobla i Vimbodí, els cadàvers, desenterrats ràpidament pels voltants de la cova.
El Toll dels pops: És al barranc de Sant Joan, no gaire lluny del forcat.
El barranc de Sant Joan: Neix de dues canals que baixen de la carena de la Serra de la Llena i que s’ajunten a l’Escala, al sol ixent del pla de la Torre. Acaba ajuntant-se amb les Alberedes al Forcat. El Riu Set: Marca la separació entre el terme de la Pobla i el Vilosell, Albi i Cervià, s’inicia al peu de la serra de la Llena, entre els barrancs de Sant Miquel de la Tosca i el del Mas d’en Peret. Informació treta del llibre: Onomàstica de la Pobla de Cérvoles
Autor: Ramon Pere Anglès. Ed. Institut d’estudis catalans.
ARBORETUM
Fundació Arborètum de les Garrigues Dr.
Barberà
Una utopia feta realitat
Josep Bochaca i Romaguera. Secretari de la Fundació
Arborètum de les Garrigues Dr. Barberà
L ’Arborètum de les Garrigues Dr. Barberà neix per l’afició
d’un particular: el Dr. Barberà, a qui fa costat el Dr. Boixader.
Ell creu que les Garrigues s’aniran despoblant i que, a poc a
poc, els conreus s’abandonaran. Llavors, la seva utopia el
porta a plantar arbres a qualsevol indret, perquè el territori
no es converteixi en un ermot. A una partida de 4 ha de la
Pobla de Cérvoles de la seva propietat és on dedica els
majors esforços. Aquest és l’emplaçament de l’actual
Arborètum. Munta una estructura de reg a precari a partir
d’una bassa natural que no sempre conté aigua. De la seva
butxaca planta arbres i paga el manteniment de l’Arborètum.
Un mes abans de morir el Dr. Barberà, el que subscriu, crea
una Fundació. N’entra a formar part la Universitat de Lleida,
l’Ajuntament de la Pobla i, més tard, s’hi afegirà el Consell
Comarcal. Dos futurs enginyers agrònoms hi duen a terme,
respectivament, la seva tesi de final de carrera. S’amplia la
dotació inicial amb 6 ha més, donades pel Dr. Boixader.
La falta de recursos fa que es caigui en una atonia. Molts
arbres plantats es moren perquè cal una bona infraestructura
de reg i accions de neteja en profunditat. Però es produeix
un encontre providencial: l’any 2009 l’Associació de
Voluntaris de “la Caixa” a Lleida cerca un lloc on dur a terme
la seva segona Jornada Mediambiental. La Fundació els
ofereix l’Arborètum com a lloc on cal una neteja, desherbat
de gran abast i plantació de nous arbres.
L’any 2010 hi hagué una altra jornada semblant. Enguany, la
tercera jornada ha tingut el mateix esquema de les altres,
però amb un final diferent.
Els fets diferencials d’aquesta jornada el van constituir, per
una part, en un homenatge amb la descoberta d’una placa
fixada damunt d’un monòlit dedicada als iniciadors de
l’Arborètum, els doctors Barberà i Boixader. L’altre aspecte
va ser poder veure la progressió de les obres del projecte que
va aprovar la Diputació de Lleida en virtut del conveni
existent amb l’Obra Social “la Caixa”.
Gràcies a l’engrandiment i recobriment d’una antiga bassa
natural, amb la implantació d’un sistema de reg automatitzat
i amb la cessió d’un particular de l’aigua d’un pou, d’ara
endavant podrem anar plantant arbres de la comarca, però
també d’altres zones més humides i que, sense el suport del
reg, no hi viurien. Per arrodonir les instal·lacions, s’ha
col·locat a l’arribada a l’Arborètum, en el lloc batejat com a
Plaça de l’Aigua, un observatori d’aus.
A l’homenatge als iniciadors de l’Arborètum hi van voler ser
el president de la Diputació de Lleida, alguns diputats, el
president del Consell Comarcal de les Garrigues, el delegat
de “la Caixa” a Lleida, un representant de la UdL, els
familiars dels homenatjats i, naturalment, l’alcalde de la
Pobla.
El Dr. Barberà plantava arbres en un indret o altre de
l’Arborètum d’acord amb les necessitats de la planta. Per
damunt de tot, volia assegurar que visquessin. La Fundació
segueix un criteri que ve determinat per la situació de les 22
feixes escalonades que té la vall. Nosaltres imaginem
l’Arborètum com el paisatge que trobaríem des dels boscos
subalpins fins als arbres de les nostres riberes si ens
enfiléssim a les muntanyes del nostre Pirineu, seguíssim les
muntanyes d’alçada mitjana, descendíssim a la plana i ens
passegéssim per les ribes del rius. En definitiva, volem ser
una escola de natura amb un discurs didàctic.
Tenim la pretensió, ja que som en terra d’oliveres, de reunir-
ne les màximes varietats possibles existents a la península i
a la conca mediterrània. Volem que en aquest aspecte sigui
un referent de la nostra comarca.
Article publicat en: (SomGarrigues),© Associació Cultural
Garriguenca de Comunicacions (ACGC) 2009
Dirección Av. Los Rosales 122 / 28021, Madrid. Email info@misitio.com Tel 914-123-456 Fax 914-123-456